Per a la tercera edició, que serà aquest proper divendres 10 d’abril a l’Auditori de Benlloch (20.00 hores), el poble de Satur, aquest últim ha preparat un complet muntatge (que prefereix no revelar) com a introducció a la pel·lícula escollida, Detour, una cinta de culte de cinema noire de 1945 “.
La iniciativa, impulsada per l’empresa de comunicació responsable Comunica +, té molt d’underground però també arrela amb la tradició, tot i que amb la seua particular gir de rosca. I és que el projecte fuig d’aquest vincle directe amb el folklore que emergeix cada vegada que es parla de cultura en l’àmbit rural: “DP restaura l’essència del teleclub, és pura arqueologia cinematogràfica”, sostenen sense titubejos Vicent, Satur i Pasqual per justificar aquest gest de complicitat cap a la tradició.
Ells són els ‘responsables’ de donar forma a aquest cicle, un dels múltiples factors que els uneixen, a més d’amistat, cinefília, el fet d’haver fixat a la comarca el seu lloc de residència i la seva inquietud per fer-ne un espai dinàmic , viu.
Han organitzat i escenificat les tres projeccions -totes d’obres de domini públic, no subjectes a copyright que suma fins ara aquest atípic cicle de cinema itinerant que ha passat ja per la Pobla Tornesa i Vall d’Alba i que està a punt d’aterrar a Benlloch.
Cinema DP va néixer amb un objectiu clar: crear sinergies culturals a la comarca de la Plana Alta com a resultat de l’anàlisi crítica de pel·lícules de domini públic, i promoure el principi de la cultura lliure, “que no gratuïta” -puntualitza Vicent- entesa com a vehicle de coneixement, debat i reflexió.
Davant el cost econòmic, i la conseqüent complexitat, de projectar públicament obres amb drets d’autor que presenta l’actual Llei de Propietat Intel·lectual per a entitats sense ànim de lucre, “vam optar pel visionat d’obres que, per la seva edat, han passat a ser de domini públic, atès que han transcorregut entre 75 i 80 anys des de la mort de l’autor “, apunta Vicent.
Passat aquest temps tothom pot fer ús de l’obra, ja sigui per compartir-la, copiar-la o adaptar-la, “i és en el domini públic en el que es recolza Cinema DP per a la projecció d’obres”.
El punt en comú del DP amb altres cicles de cinema rau en el visionat de pel·lícules, “però a partir d’aquí comencen les seves particularitats”, assenyala Satur. Al DP totes les pel·lícules es projecten en versió original amb subtítols. “Ara estem començant a fer-ho també en valencià, nosaltres mateixos ens encarreguem de les traduccions i després les vam pujar a la xarxa per compartir i que pugui beneficiar-se’n més gent”, comenta Pasqual.
A més, les sessions van acompanyades de col·loquis posteriors a la projecció i també de performances adaptades a la pel·lícula, i finalment, “per fer més pinya, després de les passades vam acudir a algun local de la població per seguir debatent, coneixent i compartint referències de cinema, música o literatura; i al mateix temps contribuïm a la dinamització del teixit econòmic del municipi “, matisa Vicent. Però la llista de peculiaritats segueix. Cinema DP “pretén desvincular la noció que es té de que la cultura i les seves manifestacions en els pobles han d’estar sempre relacionades amb el folklore”.
Per això Satur, Pasqual i Vicent no dubten a definir el DP com una iniciativa “underground” i “contra-cultural” que vol, juntament amb la lliure distribució i accés a la cultura, “posar en relleu la varietat de sabers i inquietuds que hi ha a les comarques de l’interior de Castelló “.
No obstant això, i malgrat qualificar el DP com un projecte underground, reconeixen que el format escollit per donar forma a aquest cicle, i la seva essència mateixa, té molt de recuperació de tradicions perdudes.
“En Cinema DP, per la seva filosofia, gairebé totes les pel·lícules tenen de 70 anys en amunt, per això podríem dir que les rescatem com si fóssim arqueòlegs cinematogràfics”, expliquen.
“Després, amb els muntatges que realitzem per completar la sessió, des actuacions musicals a performances o teatralitzacions per posar en context la cinta, el que estem fent és restaurar l’essència del teleclub; no ens limitem a passar la pel·lícula i ja, no; rescatem el cartell original, fem un fullet de mà amb la fitxa tècnica, ia més li afegim teatre, anàlisi, exposicions relacionades … “.
En resum, “recuperem la tradició o el folklore cinematogràfic i restaurem l’experiència col·lectiva del visionat en grup”.
La iniciativa ha evolucionat molt en només tres sessions i va posant el llistó cada vegada més alt. A Vall d’Alba, on es va fer la segona projecció, “recreem un set de la pel·lícula Pla 9 from outer space que reproduïa l’escena del cementiri amb el seu plat volador; ambientem la sala i després es va utilitzar el decorat a manera de photocall “, explica Pasqual.
Per a la quarta cita, el cicle tornarà a la Pobla Tornesa, “on el DP donarà una nova volta de rosca convertint en exposició i fira de curiositats amb motiu de la projecció de la pel·lícula Freaks, de Tod Browning.
Els seus promotors avisen: “DP va mutant i cada vegada més, volem implicar en les sessions a totes aquelles persones que viuen a la comarca i que tenen habilitats ‘ocultes’, com és el cas de Benlloch, on en la passada d’aquest divendres un jove de 17 anys, pianista, interpretarà el tema principal de la pel·lícula “, sosté Vicent.
És l’únic dels asos que han volgut revelar els organitzadors sobre la imminent sessió de divendres, potser en un intent de ratificar que aquest cicle de cinema és, com han defensat des del minut zero, molt més que un cicle de cinema.
Tags: Cultura, Lleure, Participació
