1445-1742/Gòtic-barroc/Edificació de culte.
En 1445 el bisbe de Tortosa va donar llicència als de Benlloc per a poder construïr una ermita dedicada als Sants Màrtirs. Conta la tradició que van ser uns mariners portuguesos els que van començar amb la devoció a la Mare de Déu de l’Ajutori en resposta al bon vent que havien tingut en el seu recorregut, pot ser després d’aquests fets fora modificada la primera església.
Adherida a la capella dedicada a Sant Abdón i Sant Senent datada al 1445 es va edificar l’actual ermita al 1742. L’estil de l’edificació és barroc amb certa sobrietat i gust. La figura de la Mare de Déu es pot girar per tal que els fidels li puguen mostrar devoció des del darrere de l’altar.
Es tracta d’una ermita amb una nau, sense capelles amb creuer i presbiteri rectangular. La nau i els braços del transsepte es cobreixen amb volta de canó amb llunetes, el presbiteri amb volta de quadrant d’esfera sobre petxines, i el cambril, amb dos trams de volta de canó en els laterals del presbiteri, i una petita cúpula en la part posterior.
La façana principal està rematada per una cornisa amb pinacles. La portada te una obertura flanquejada per pilastres, i per damunt d’un entaulament senzill, una fornícula apetxinada amb la imatge de la titular del temple.
Festivitats relacionades.
La festivitat principal es celebra el 30 de Juliol amb una romeria portant els patrons Sant Abdó i Sant Senen de la parròquia a l’ermita amb missa i festa gran.
El dilluns següent a la Pasqua de Resurrecció i a la Pasqua Granada i el 8 de setembre (festa de la Nativitat de la Mare de Déu) els fidels també acudeixen a l’ermita.
Inscripcions a l’ermita
Durant la Guerra Civil va servir com a Centre de Reunió i d’Instrucció on es van concentrar diverses brigades per a mobilitzar i formar nous reclutes. Prova d’açò són les nombroses inscripcions que es trobaven abans de la seua rehabilitació l’any 2012 de les quals es conserven molt poques.
