Església Parroquial de la Verge María

Entre 1614 i 1650/Medieval Cristià/edifici històric religiós

Al segle XIV es té la primera referència a la primitiva església, i provablement hi haguera una ja des de temps de la repoblació. Després de succesives remodelacions, va ser en 1613 quan es va prendre la decisió de bastir un temple nou, a sobre el solar on hi era la primitiva església de Benlloc, però no es fins l’any següent quan es començaren les feines.

Està edificada en el cim de la colina sobre la es va assentar el poble de Benlloc. Es creu que una bona porció del seu espai va ser dedicat a menesters religiosos: Església, casa abadia i cementeri. En 1650 foren ampliats els murs del poble com a motiu de creixement de la població.

Es troba adossada a la muralla donant un aspecte de fortalesa que es complementa amb la torre campanar ubicada al sud-est de l’edifici, amb aspecte de torreó defensiu degut a que no esta cobert, possiblement per a poder vigilar o inclús defendre. Amb una altura de uns 20 metres conté a l’interior una escala de caragol amb més de 150 escalons, mitjançant la qual s’accedeix a la planta de les campanes on hi han cinc obertures amb vistes al municipi. Cal dir que una de les campanes del campanar està considerada de entre les més antigues de la Comunitat Valenciana.

L’església de tipus basilical, s’estructura a partir d’una nau amb capelles adossades als laterals entre les quals s’obri un estret passadís de transit dels fidels, formant així dos naus laterals de menor alçada a la central.

La part posterior de la nau central alberga un cor alt que es recolza en el mur de la construcció i es sosté mitjançant una volta de creueria i tancant per davant amb una balustrada de fusta.

La façana renaixentista esta adornada per dos columnes de estil tosc, les quals es sustenten sobre dos pedestals i unides en la part superior per una cornisa en la que es troba un capelleta en la que hi havia una imatge de Santa Bárbara.