Contemporani del s.XIX-XX. Construcció rural.
El seu origen s’estima neolític, ja que s’han trobat en diversos assentaments de l’època. També eren importants estratègicament ja que la resistència depenia d’ells davant un atac a castells i fortaleses.
Els aljubs són construccions que feien possible l’arreplegada del aigua en èpoques de pluja. Els aljubs tenen un important valor arquitectònic, ja que encara avui en dia ens demostra que eren construccions complexes i complicades com ho són les més antigues (les de Quartico, Piedrafita i el Mas).
Les seves localitzacions estan relacionades amb la bona accessibilitat per als animals i les persones, estan pròximes a les vies de comunicació i a les cases, i tenen un lloc proper on poder aprofitar les corrents generades en èpoques de pluja. El que fan els aljubs és arreplegar l’aigua de la pluja que es guarda dins del mateix, mantenint l’aigua fresca i en penombra per al seu consum.
L’aigua s’extrau mitjançant un poal subjectat a una cadena o una corda i aquesta s’aboca en una pila que passava en una canaleta al abeurador.
Molts d’aquests aljubs es troben situats prop dels corrals i de les cases particulars fent la seva funció, que era abastir en rutes i emplaçaments humans.
En Benlloch trobem aljubs en diversos estats de conservació, de base rectangular excavats en la terra o en la roca. Alguns exemples que trobem són: el Aljub de les Casetes, el Aljub del Camí de les Comes, el Aljub de la Rambla i el Aljub Camí del Cementeri, entre altes.